El meu treball parteix del que passa al meu voltant, tant en l’àmbit de les percepcions com en l’àmbit emocional.  Vaig treballant les diferents situacions en què em trobo a partir de reflexions i dibuixos i, poc a poc, van agafant forma.

Les escultures tenen un llarg procés en el qual passen per diferents estats abans no arriben a veure la llum. La forma canvia constantment: allà on s’omple, es buida, creix i, a vegades, desapareix. Canvien les dimensions, els materials i, amb temps i cura, van evolucionant.

En el moment en què la forma és clara, entra en joc la tècnica. Es tracta de materialitzar la idea i, alhora, no interferir en el llenguatge ni en el missatge de l’obra. Els materials han de quedar unificats, sense connotacions.

M’interessa buscar el diàleg entre materials durs i tous. Crec que aquest aspecte és molt suggerent. Per exemple, hi ha materials tous, de cos fràgil, que, tanmateix, tenen un discurs potent i dur i propicien el diàleg.  Aquest intercanvi, la manera com s’encaren, potencia la personalitat de cadascun i respecta els límits sense crear conflicte ni distorsionar el missatge de l’obra.

Quant a la forma, m’interessa l’abstracció sense cap tipus de connotació: el gaudi de la realitat com a recerca de la interioritat, de l’ànima de la forma, o sigui,  dels sentiments, de les sensacions…

Aquest procés, difícil d’explicar, pel què té d’intuïtiu i instintiu, em remet a un espai personal interior on aprenc a créixer amb perseverància, paciència i estimació, sense limitacions.

Carme Pujol

Setembre de 2008

Web desenvolupada i mantinguda per [O]º Col·lectiu Retratus - 2008 - Estàndard multiplataforma